Història de la col·lecció

La Biblioteca Nacional, que posseïa una petita representació d'exlibris, va adquirir en 1968 i 1969 les col·leccions formades pels seus propietaris els senyors Porter i Concepción Montsalvatje de Barcelona i Sáenz Fernández Casariego de Madrid i en 1977 la de Concepció Careaga. Entre les tres formen un conjunt excepcional per la qualitat i quantitat de les seves obres, unes, d'artistes espanyols però la majoria, de gravadors estrangers que es van dedicar a aquest camp de l'art. En aquesta col·lecció hi ha obres d'excel·lents gravadors del segle XIX i principis del segle XX. Així mateix convé destacar la diversitat dels procediments d'estampació en ells empleats i la varietat dels temes tractats.

En 1989 es va publicar el Catàleg dels Exlibris de Biblioteques Espanyoles en la Biblioteca Nacional entre els quals hi ha obres d'excel·lents gravadors del segle XIX i principis del XX.

Fons

Entre els principals temes tractats en els exlibris de biblioteques espanyoles figuren els cervantinos i especialment els que representen escenes del Quixot, d'animals, heràldics, humorístics, infantils, macabres, metges i religiosos, aquests últims dividits en temes marianos i de sants.

De la col·lecció d'exlibris de la Biblioteca Nacional destaquen pel seu interès històric els pertanyents a la Casa Real d'Espanya. Una peça importantíssima és l'exlibris gravat per Goya per Jovellanos. Però a més entre els artistes espanyols que es dediquen als exlibris hi ha importants pintors, gravadors i dibuixants com Lorenzo Brunet, Alejandro Cardunets, Ramón Casals i Vernís, Cayetano Cornet, Joaquín Diéguez, D’Ivori, Joaquín Folch, Luis García Falgás, Juan García-Junceda, Antonio Ollé Pinel, Ricardo Opisso, Joaquín Pla Dalmau, Alejandro de Riquer, Ismael Smith, José Triadó etc.