El  dipòsit legal és l'obligació, imposada per llei o un altre tipus de norma administrativa, de dipositar per una o més biblioteques exemplars de les publicacions editades en un país.

El dipòsit legal té com a objectiu la recopilació del patrimoni cultural i intel·lectual de cada país, amb la finalitat de posar-ho a la disposició dels ciutadans. Es tracta, doncs, d'un mitjà que garanteix la conservació de tota la producció editorial i ha de ser contemplat com un ben democràtic que assegura als ciutadans d'avui, i a les generacions futures, l'accés al llegat intel·lectual amb finalitats d'informació i recerca.

A Espanya el antecedent del dipòsit legal es remunta a 1616 per a la Biblioteca de l'Escorial i a 1716 per a la Biblioteca Real de Madrid, avui Biblioteca Nacional de España.

La completa organització del dipòsit legal per a Espanya es va realitzar mitjançant el Reglament del Servei de Dipòsit Legal aprovat per Decret de 23 de desembre de 1957 (PDF) (BOE n. 17, de 20.1.58). Aquesta norma, desenvolupada per un equip de bibliotecaris, està entre les més avançades de la seva època quant a la varietat dels materials subjectes al dipòsit legal i quant a la previsió del dipòsit d'un altre tipus de documents que poguessin existir en el futur. Amb el nombre de dipòsit legal i el sistema administratiu desenvolupat per al seu control, les oficines de dipòsit legal, es va aconseguir per primera vegada un compliment eficaç del dipòsit legal.

El 30 de juliol es publica en el B.O.I. la Llei 23/2011, de dipòsit legal. Aquesta nova llei, fruit d'un gran acordo bibliotecari, respon a la necessitat d'adaptar la recopilació del patrimoni bibliogràfic -i així la seva conservació i difusió- als canvis produïts al món de l'edició com a conseqüència de les noves tecnologies i, especialment, a les publicacions en xarxa. La Llei respon també a la necessitat d'adequar la pràctica del dipòsit legal a l'estat de les autonomies tant en el que fa a les seves col·leccions com a la distribució de les competències entre elles i la BNE. D'altra banda, la Llei manté la gestió del dipòsit legal a través de les oficines de dipòsit legal, dependents de les Comunitats Autònomes perquè la seva eficàcia està clarament demostrada.

Són objecte de dipòsit legal, totes les obres bibliogràfiques, sonores, visuals, audiovisuals i digitals, produïdes o editades a Espanya, per qualsevol procediment de producció, edició o difusió i distribuïdes en qualsevol suport, tangible o intangible.

Dos són les grans novetats que incorpora aquesta llei. D'una banda, l'editor, de no existir com a dipositant, estranya anomalia en una llei de dipòsit legal, passa a ser el subjecte dipositant bàsic. Per una altra, dona resposta a l'arxiu dels recursos en internet. La base per a l'arxiu dels recursos en internet i per als recursos amb suport físic tangible és la mateixa: conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic, en el nostre cas a més, en tota la seva diversitat lingüística.

El 10 de juliol de 2015 el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret que regula el dipòsit legal de les publicacions en línia. Aquest reial decret desenvolupa la Llei 23/2011, de 29 de juliol, de Dipòsit legal, en la qual es consideren per primera vegada objecte de dipòsit legal els llocs web i les publicacions en línia.

La Llei 8/2022, de 4 de maig, per la qual es modifica la Llei 23/2011, de 29 de juliol, de dipòsit legal actualitza i optimitza l'anterior normativa per fer-la més adequada i efectiva en l'escenari dinàmic i canviant de la creació cultural i editorial actual.

Entre les novetats destacades de la nova Llei es proposa que en el cas dels llibres, premsa i revistes, l'editor dipositarà, a més dels exemplars impresos preceptius, un exemplar digital previ a la impressió de les publicacions en suport físic. Igualment, la reforma ja incorpora plenament el patrimoni nascut digital que fins ara es regulava mitjançant el Reial decret de dipòsit legal de publicacions en línia de 2015.

Una altra novetat destacada és la inclusió dels videojocs en la tipologia de creacions culturals. Abans entesos dins dels documents audiovisuals, tindran ara el seu propi apartat per aconseguir el dipòsit de l'edició completa d'aquesta tipologia documental. Quant al dipòsit legal de les publicacions en línia, la modificació de la seva regulació té com a objecte evitar confusions quant a l'obligació del dipòsit legal i aclarir que la iniciativa no recau en els editors o productors, sinó als centres de conservació.

La Llei reconeix i enforteix el paper de la BNE com a coordinadora i assessora entre els centres i dipòsits regionals, així com el seu deure seguiment del compliment de la normativa sobre dipòsit legal. 

Legislació