Gravat italià
La Biblioteca Nacional d'Espanya posseeix una important col·lecció de gravat italià dels segles XVI i XVII formada per nombroses estampes soltes i llibres bellament il·lustrats. La temàtica és molt variada i es correspon amb els gustos i modes de l'època: escenes religioses, mitològiques i quotidianes, retrats de monarques i càrrecs polítics, paisatges, i tractats manuals d'arquitectura. La seva missió com difusores d'imatges i missatges va ser molt important i van influir en altres arts coetànies, com la pintura o el dibuix.
Quant als autors hi ha un ampli ventall representat en els fons de la institució: durant el segle XV predominen les estampes anònimes, amb excepcions d'artistes tan importants com Marcantonio Raimondi i Ugo dona Carpi (conegut pels seus “clar-foscos”). Al segle XVI destaquen entre uns altres, Giovanni Battista Fontana i Antonio Tempesta. Els segles XVII i XVIII estan representats per artistes com Francesco Bartolozzi (famós pel seu gravat de punts), Cristoforo Dall'Acqua (conegut per les seves reproduccions de dibuixos de la seva època) o Tiepolo. Són nombroses, també les estampes inspirades en dibuixos de Rafael o Miguel Ángel.
Sens dubte mereix un especial esment pel seu volum i qualitat, l'obra de Giovanni Battista Piranesi i la dels seus dos fills, Laura i Francesco. La col·lecció, que procedia dels fons de la Biblioteca Real va ser completant-se al llarg dels segles XIX i XX a través de donacions, compres i intercanvis amb altres institucions.
