El bescanvi és una de les vies d’ingrés i increment dels fons documentals a la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) juntament amb el donatiu, la compra i el dipòsit legal. És una part essencial en la política d’adquisicions de la institució, que contribueix a l’enriquiment del patrimoni bibliogràfic espanyol i a la difusió de la cultura espanyola al món.

Històricament, ja en els anys cinquanta del segle passat, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (coneguda internacionalment com la UNESCO) va promoure la redacció d’acords internacionals en aquest sentit que es van aprovar per unanimitat. Posteriorment, va ser als anys setanta que la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Institucions (IFLA) en col·laboració estreta amb la UNESCO, es va preocupar de redactar una sèrie de recomanacions sobre el bescanvi en l’àmbit internacional.

La tasca del bescanvi consisteix en l’intercanvi d’obres, independentment del seu suport documental, amb altres biblioteques i institucions culturals i d’investigació pertanyents a l’àmbit internacional.

Bàsicament i essencialment, mitjançant aquesta forma d’ingrés, la Biblioteca Nacional aconsegueix recopilar, d’una manera gratuïta, obres que fan referència a la cultura espanyola i iberoamericana en tots els seus aspectes i que no figuren en els fons de la BNE, així com la producció d’autors espanyols a l’estranger.

En concret, a la Biblioteca Nacional el flux de treball del bescanvi es desenvolupa per mitjà de dues vies:

• Una via d’ingrés d’obres, després d’una selecció prèvia de les llistes que les institucions envien, principalment a través de correu electrònic.
• Una altra via de sortida de publicacions, a través de la selecció que les institucions fan sobre dues llistes que elabora la biblioteca: una llista amb publicacions editades o en què participa la mateixa BNE; i una altra llista, amb obres duplicades i editades per institucions públiques.